SORTIDA AL MUSEU DE ZOOLOGIA Dijous passat dia 23 de març, els alumnes de segon de batxillerat científic del C.E. Jaume Balmes vam realitzar un taller sobre biotecnologia al Museu de Zoologia de Barcelona. A grans trets, vam tractar tres temes: la selecció natural, els organismes transgènics i l’enginyeria genètica. Primerament, vam estudiar l’evolució d’un cultiu de microorganismes en presència d’un fàrmac antimicrobià. Podem destacar l’aparició d’uns bacteris que havien mutat i eren resistents a l’antibiòtic. Així demostràvem la selecció natural, postulada per Darwin, que postula que el medi selecciona els organismes aptes per a la vida. La segona pràctica va consistir en la recerca d’un mètode que evités que els ous d’una papallona blava destruïssin l’interior de la tija del blat de moro. La solució va sorgir en forma d’enginyeria genètica, és a dir, mitjançant la modificació genètica del blat de moro, fent que aquest sigui resistent a la plaga. Quan vam tenir la solució plantejada, vam concretar el procés. Mitjançant un esquema senzill, vam estudiar com introduir el gen d’un bacteri resistent a la papallona, a l’interior de la seqüència del DNA del blat de moro. En conclusió, crec que la sortida va ser molt productiva, ja que vam posar en pràctica els coneixements estudiats a classe. A més, la biotecnologia és un camp en expansió en l’actualitat i em desperta un gran interès. Marc Jiménez Gallofrè
SORTIDA ALMUSEU DE ZOOLOGIA El alumnes se segon de Batxillerat científic vam realitzar una sortida al museu de zoologia on vam treballar en un taller per a aconseguir el model d’un ésser viu transgènic mitjançant la selecció artificial. En primer lloc ens vam qüestionar la possibilitat d’obtenir un organisme, en el nostre cas el blat de moro, que fos resistent a les larves dels barrinadors, és a dir, que contingués un gen en el seu DNA responsable de fabricar una substància, la toxina, que acabés amb les larves. Com que aquest gen no el contenia s’havia de localitzar en un altre organisme i experimentar amb aquest per poder-lo transferir al DNA del blat de moro. Aquest organisme era el bacteri Bacillus thurngiensis. Vam desxifrar el seu codi genètic i vam aïllar la seqüència de DNA que codificava per a la producció de toxina mitjançant un enzim de restricció. Aquest enzim tallava la seqüència que ens interessava del bacteri i també feia un tall en el DNA del blat de moro perquè fos complementari a la seqüència aïllada. D’aquesta manera aconseguirem transferir el gen del DNA del bacteri al del blat i transformar-lo en un organisme transgènic que contingués informació genètica d’un altre individu. En conclusió, vam obtenir un blat de moro transgènic amb un DNA recombinat per tal de produir toxina i fer-se resistent a l’atac de les larves i així millorar la seva qualitat i consegüentment, la seva producció. Va ser una sortida interessant i un taller pràctic i dinàmic per tal d’aplicar coneixements que treballem a nivell teòric i que d’aquesta manera tenen una altra dimensió. Miriam Navarro
|
