Fa trenta anys, més o menys, es va estrenar per primer cop l’adaptació musical de l’obra escrita per Àngel Guimerà Mar i Cel, per celebrar aquest aniversari s’ha tornat a representar i des de fa dos anys està present en els teatres catalans de la mà de Dagoll Dagom.El passat dia 30 de novembre vam anar-la a veure els alumnes de 2n de batxillerat de la nostra escola.
Guimerà situa l’acció en el 1609 en la Península Ibèrica durant l’expulsió dels moriscos. Els nobles espanyols representen l’esperit catòlic de l’època, en canvi els pirates són els moriscos rebels que han fugit de les urpes de la Santa Inquisició. La caracterització dels primers era molt fidel a la del s.XVII, ornamentats amb vestits voluminosos i molt guarnits. La rebeldia dels musulmans la reflexava la imatge del pirata, amb un complicat però aconseguit vaixell pirata en l’escenari.
Aquesta aventura dels pirates es veu trencada per l’aparició d’un amor inesperat. Guimerà reflexiona sobre la diferència entre les religions i les bestieses que s’han arribat a fer en nom d’un ser superior. La tragèdia romàntica es caracteritza per l’amor de Saïd, morisc i Blanca, jove cristiana filla del virei de València.
Per últim voldria destacar la riquesa auditiva que proporciona tenir l’orquestra en directe a la sala, dirigida per un director amb molt de carisme. Trobo que és una de les millors representacions teatrals per la magnitut de la tecnologia utilitzada i les qualitats interpretatives dels actors.
L’obra és impressionant i evoca temes i aspectes presents encara en la societat del segle XXI , l’intercanvi de diferents cultures, la hipocresia de la societat ola recerca de l’amor veritable.
Marc de Otero
2n de Batxillerat C