GALERIA DE FOTOS MONÒLEGSENCADENATS 4

Gràcies a tots!

Ja han passat unes setmanes des que vam representar els Monòlegsencadenats 4. Han estat tres dies molt intensos d’emocions els de les representacions.

Sabeu què passa? Que per uns dies ens sentim de veritat actors i actrius de teatre. El dia gira a l’entorn de la representació del vespre. Cap a les sis ens anem trobant tots els del grup a la Sala Polivalent amb l’emoció de saber que formem part de l’equip, això és el millor de fer teatre: aquesta indescriptible sensació de què som una part d’un grup que funciona amb il.lusió. No és només que el teatre ens doni coneixements que no aprenem enlloc més, és molt més. Ens dóna la sensació certa de què el que fan els altres és molt important per a tu i que el que fas tu és molt important per als altres. No hi ha paraules per descriure-ho, però és senzillament màgic i ens agrada.

Quan es fa el silenci, s’apaguen els llums i sona la música… i el primer de nosaltres puja a l’escenari, tota una màquina d’emocions amb un sol cor comença a funcionar, a batecs que van alhora. Són els moments més gratificants que algú pot somniar. Quan aquest món fascinant del teatre es posa en marxa em sento la persona més afortunada del món per compartir els meus batecs amb els de tots els cors del grup.

Gràcies Marta per atrevirte a caure i ser tan forta per sortir.
Gràcies Yuichi per voler i fer-ho.
Gràcies Miki per regalar-nos el fet de voler ser un de nosaltres.
Gràcies Lídia per confiar en mi i per demostrar que tenia raó.
Gràcies Eva per una alegria contagiosa que ens omple la vida.
Gràcies Luciano per la teva lliçó i pel teu afecte.
Gràcies Àlex per saber deixar de ser tu, sense deixar de ser-ho.
Gràcies Blanca pel regal dels teus ulls i la llum de la teva veu.
Gràcies Sandra per voler atrevir-te i saber fer-ho amb tanta elegància.
Gràcies Sara per voler aprendre i saber ensenyar el que aprens.
Gràcies José Antonio per molts anys d’amistat i de teatre.
Gràcies Àlex per compartir la meravella del teu humor.
Gràcies Sheila per saber dir no, però brillar tant a l’ombra.
Gràcies a tots i cadascun dels que ens han acompanyat en aquests tres dies de febrer plens d’emocions, de nervis i de teatre.

Ens veurem al V Festival de Teatre Jaume Balmes el dia 22 de juny a l’Auditori Barradas amb Maribel y la extraña familia de Miguel Mihura, no hi falteu.

Jaume Josa
Professor de teatre